Aquestes darreres setmanes hem vist com molts parcs, places o escocells quedaven enverdits i florits per l’arribada de la primavera en un moment en què els treballs de poda i manteniment s’han aturat. Les xarxes socials s’han inundat de fotografies que ens han meravellat amb la bellesa d’aquests espais assilvestrats. Davant d’això, moltes persones demanen deixar que les espècies que aquests dies de confinament han anat colonitzant les ciutats es preservin, mitjançant un manteniment més ecològic i menys intensiu.
S’apel·la a permetre la naturalització espontània dels espais verds urbans. Això ens enllaça amb el concepte “rewilding” (resilvestrar), encunyat el 1990 per l’activista ecologista Dave Foreman i desenvolupat pels biòlegs de la conservació Michael Soulé i Reed Noss a partir del 1998. Es tracta d’un enfoc de la conservació destinat a restaurar i protegir els processos naturals, augmentar la biodiversitat i aconseguir l’autoregulació dels ecosistemes.
En aquest sentit, envoltar-nos d’entorns biodiversos i funcionals és imprescindible per la nostra salut per una pila de motius: no requereixen químics nocius com el glifosat, milloren la qualitat de l’aire, apaivaguen el soroll, mitiguen l’efecte illa de calor, redueixen la incidència de plagues, ens brinden benestar psicològic, etc. Es tracta en tot cas de funcions que s’afavoreixen amb uns espais verds gestionats de forma ecològica i amb baix manteniment. A més, reduint tasques de jardineria estalviem emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels vehicles i maquinària emprats, així com aquelles vinculades a l’ús de químics.
Sobre la jardineria ecològica i les seves avantatges en vam parlar àmpliament en l’article publicat a la revista Sostenible.cat, de la Diputació de Barcelona.
La configuració del verd urbà des de la perspectiva de l’ecologia i la funcionalitat és la base sobre la qual treballem a IRBIS en tots els projectes de disseny d’espai públic, mostra del qual és la conceptualització del verd que Xavier Mayor va elaborar per al projecte Canòpia Urbana, per al nou Parc de les Glòries de Barcelona.
Cal puntualitzar que els espais verds urbans han d’acollir un ús públic, de manera que han d’integrar i tolerar una considerable freqüentació antròpica, i, alhora, créixer en un entorn amb sovint força pertorbacions: contaminació atmosfèrica, presència de deixalles, etc. Per tant, difícilment el verd urbà pugui arribar a ser 100% autònom i autosostenible, és a dir, que també amb l’enfoc ecològic cal tenir en compte l’interès d’efectuar-hi un cert manteniment, tot i que més lleuger i espaiat en el temps que el que s’aplica a la jardineria intensiva.
Algunes iniciatives interessants que s’han engegat aquests dies en aquesta línia són:
- Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) a través del hashtag #CATrewilding animen a la ciutadania a compartir imatges de l’esponerosa natura urbana durant el confinament i demanen als ajuntaments que preservin aquesta biodiversitat sorgida.
- El col·lectiu Entomologia a Catalunya, sota el títol Manifest per a la conservació dels herbassars, han llençat una recollida de signatures per a demanar que es reconegui el paper ecològic dels herbassars i que se’n faci una gestió adequada que afavoreixi la biodiversitat en comptes d’eliminar-la.
- Alguns ajuntaments s’han compromès a preservar una part de la vegetació espontània desenvolupada durant el confinament, com per exemple el de la ciutat de València. També a Barcelona, l’Ajuntament estudia convertir alguns parterres del Parc de la Ciutadella en prats. A Girona, Terrassa o Palau de Plegamans s’estan fent desbrossades selectives només allà on són zones de pas.